Puente de la Cerrada. Fotografia: Google Maps
Juan vivia al Puente de la Cerrada, un poblet molt petit de la província de Jaén.Treballava en la venda ambulant com molta gent del poble, o també al camp en la recollida d’olives. Al poc d’estar casat, després de portar dos anys de venedor ambulant, vam decidir venir aquí a la Sénia a veure a uns amics. L’any 1988 els amics de Joan ja portaven aquí a Catalunya dos anys treballant en una de tantes fabriques que hi havien a la Sénia (Tarragona).
Després d’estar diversos dies a la Sénia a casa dels seus amics, en Juan i la seva dona se’n van anar al poble. Passats uns dies ells van decidir venir aquí a Catalunya per poder treballar tots dos, perquè allí al poble la seva dona no tenia feina només en la recollida de les olives. El viatge cap aquí va ser trist perquè deixem a les nostres famílies que es quedaven lluny però bé per que estem els dos junts.
La primera casa a la qual vam venir a viure ens la van buscar els nostres amics, era un pis normal, una mica antic però bé per viure. Al endemà de venir ja érem tots dos treballant, jo en una fàbrica i la meva dona a una altra diferent, els dos fèiem els mateixos horaris. Jo des del primer dia amb el contracte de treball, la meva dona va estar un temps sense contracte.
El pitjor que vam portar els dos va ser l’idioma, però al no estar aquí els dos sols ho vam portar força bé. En aquells anys el fet que el poble de la Sénia fos un destí molt escollit pels emigrants, va fer d’aquest poble, una espècie de colònia andalusa on tot era molt més fàcil.
La Sénia s’ha caracteritzat per ser un poble receptor de gent que ha fet desenvolupar un potencial industrial molt important arreu del territori. Juan ja porta aquí a Catalunya 23 anys amb dos fills catalans, nascuts de pares emigrants. Ja com si fos un més, després de tants anys.
Soledad
Memòria de la Immigració 