Cabra. Fotografia: Desde mi ventana se ve la playa
A quin poble vivíeu abans de venir a Catalunya i de què treballava la vostra família en aquell poble?
Vivíem a Cabra, a la província de Còrdova. A la meva familia: el meu pare tenia feina al camp, molt mal pagada, i la meva mare no treballava.
De què vivia la major part de la gent del poble?
La majoria de la gent de Cabra i dels voltants treballava al camp recollint cotó, blat i olives del “pío pío”. Les anomenavem així perquè els hi cantavem la següent cançó: “Las aceituneras del pío pío, que pasan frío y se ponen los calzones de su marío”. Altres també treballaven a les cases dels “señoritos”.
Què va ser el que us va decidir a venir a viure a Catalunya?
La manca de treball qualificat i amb unes bones condicions de treball. A més a més, allà els treballs estaven molt malt pagats. Fins al punt que s’utilitzava el bescanvi més que la pròpia moneda.
Recordeu el viatge cap a aquí? Com va ser?
Sí, va ser molt molt llarg. La meva família va venir a Catalunya de dues maneres diferents i en dos viatges diferents. Al primer viatge el 1967, van venir el meu pare i la meva germana gran i ho van fer en tren, van trigar unes 24 hores. Nosaltres, que vam venir en un segon viatge al 1968, ho vam fer en un autocar que va trigar més o menys el mateix temps. La meva mare Soledad va comprar els seients, però l’autocar estaba ple i als nens més grans ens van fer posar-nos al passadís de l’autocar durant el trajecte. El meu germà petit, que tenía 4 anys va poder estat tot el viatge assegut al costat de la meva mare, ja que necessitava dels seus cuidats.
Un cop aquí, on va ser el primer lloc on us vau allotjar?
El primer lloc on es van allotjar el meu pare i la meva germana va ser a casa de una tieta. Ella els va deixar viure a casa seva fins a que poguèssin trobar una llar. Al 1968, va ser quan vam venir la resta de família,que vam viure amb la tieta del meu pare 7 mesos i després ens vam instal·lar en una casa al Centre de Terrassa. Més tard, al 1969 ens vam trasladar a un pisset al barri de Poble Nou a Terrassa. Aquesta va ser la residència dels meus pares fins que van morir. Després es va quedar el meu germà Andrés, que al créixer i tornar de la mili se’n va anar a viure a un altre lloc. Jo també vaig viure en aquest pis fins que em vaig casar amb el meu marit i em vaig traslladar a la meva actual vivenda.
Com vau aconseguir la vostra primera feina?
Jo era molt petita, tenia 10 anys i encara no tenia edat de treballar. L’edat legal per començar a fer-ho eren els 14, però jo als 12 anys estaba treballant en una fàbrica de jerseis i llana. Als 14 treballava en altra botiga fent capses de cartró i als 16 treballava a una empresa de llanes. Com treballava desde tan jove, havia de compaginar el treballar amb els estudis.
Podeu explicar en quines condicions de treball (horari, sou, contracte) treballaveu?
Respecte a l’horari; en els meus primers dos treballs, ho feia de les 08:00 del matí a la 1:00 del migdia i de 3:00 a 6:00 de la tarda. A les 6:30 anava a l’escola fins a les 9:00. Als 16 anys, quan ja treballava a la fàbrica de llanes, el meu horari era de 4:15 del matí a 1:30 del midgia. Alguns díes ens feien fer hores extres i ens havíem de quedar, dinant mentre treballàvem, fins a les 4:30 o 5:00 de la tarda.
Respecte al contracte; als primers treballs no tenia contracte (no tenia l’edat legal). Els meus pares pactaven una quantitat amb les empreses que després els pagaven a ells. A la fàbrica de llanes vaig entrar com a aprenent, durant 3 mesos. Si passaves la prova, que la vaig passar. Et feien un contracte com a oficiala, et feien un contracte indefinit i et donaven d’alta a la seguretat social..
Respecte al sou; A la botiga de roba li pagaven a la meva mare 70 o 100 pesetes a la setmana. A la botiga de les capses de cartró em pagaven a mi en un sobre, em donaven 300 o 400 pesetes al mes, segons la quantitat de fabricació i el model de les capses. A la fàbrica de llanes ens donaven 700 pessetes, cobravem 1000 pessetes però amb els impostos ens quedaven unes 700 pessetes.
Recordeu o vau participar d’algun moviment de reivindicació obrera?
Durant aquell període es van produïr diverses reivindicacions obreres. Jo recordo especialment les que reclamaven les 40 hores setmanals. Es podien fer de dues maneres: manifestacions al carrer i vagues a les empreses. No participava a les manifestacions perquè estava molt mal vist i fins i tot alguna vegada havíen empresonat a alguna persona, però si participava a les vagues de l’empresa, tenint que renunciar a part equitativa del meu sou.
Recordeu o vau participar d’algun moviment de reivindicació veïnal?
Durant aquella época també van haver reivindicacions veïnals, però jo només recordo el xivarri dels veïns reunits al carrer. Aquests temes corresponien més als meus pares que a mi.
Manuel Fernández García
Memòria de la Immigració 